La història comença un bon dia de 1992. Sauco, a sa casa mirant la TV, rep un missatge d'un misteriós personatge: li pagaran 100.000 dòlars americans del nord si furtava uns embrions de dinosaure a un vell que estava pràcticament senil. Sauco, evidentment, no ho va dubtar. Ací teniu el moment en que comença a fer comptes sobre què farà amb els diners:

Ací teniu a Sauco a un bar de Beniparrell, quan li donaven el pot d'espuma d'afaitar marca "Barbasol" en el que devia amagar els embrions. Ahí ja ho tenia tot planejat.

Vídeo del moment al bar de Beniparrell:

Després de rebre una bona pasta de la competència, Sauco va anar a la illa dels dinosaures amb un pla ben clar: anava a quedar-se els diners i no fer res al respecte. Però clar, Spielberg passava per allí amb les càmeres i Sauco havia de fer com si furtara els embrions i anara al vaixell per deixar la illa. Cap problema. Sauco tenia un plan B.

Ací teniu la mítica escena en la que Sauco "mor". Sí, aquella en que li llança un pal al dilofosaure com si fora un gos i quan el dino no li fa ni cas, diu: "No me extraña que os extinguierais". Gran Sauco!

Fixeu-se que al final acaben el dinosaure i Sauco al cotxe i comença a menejar-se. Per què tothom va donar per sentat que era Sauco el que moria? No ho sé.

Escena de la "mort" de Sauco.

Pero het ací que Sauco, que en aquell moment era conegut com Dennis Nedry, va sobreviure. El dinosaure no va tindre tanta sort. Aquesta és una part fosca de la història, i no es sap ben bé com ho va aconseguir, però va eixir de la illa i es va pegar la vida que sempre havia somniat.

Dones, alcohol, drogues, carreres de gossos, lluites de gallines... Qualsevol cosa en que puguera gastar diners, Sauco ho feia. Havia perdut totalment el control.

Però clar, ja sabem que tot el que puja ha de baixar. I Sauco no va ser previsor i es va gastar tota la pasta en vicis. Abatut, va tornar a l'hort i, amb els últims diners que li quedaven, va comprar un trombó i una sordina.